ATZUCAC
VALENCIÀ
Carrer dels més antics de Canals que ha rebut diferents noms al llarg del temps.
El 1891 el carrer es denominava de la Infanta, nom que perdura fins el 14 de novembre del 1920, en què se li canviarà pel de Salvador Canals, personatge que va fer molt pel poble quan estava com a diputat a Madrid.
El 15 de juny del 1931, durant la segona República, li canvien el nom i li posen José Valero, nom que durarà fins al 1939 quan s’acaba la Guerra Civil. Immediatament li posen el nom del falangista Jose Antonio Primo de Rivera, personatge conegut per imposar a Espanya una dictadura militar des del 1923 fins al 1930.
Aquest nom perdurarà fins el 30 de maig del 1980 en què, ja en temps democràtics, posen el nom de Blasco Ibáñez.
Escriptor i polític nascut a València el 1867 i mort a Mentó (França) el 1928. Vicente Blasco Ibáñez va estudiar dret a València i prompte va ingressar en les files del Partit Republicà. Durant algun temps va estar lligat al valencianisme propugnat per Teodor Llorente, però poc després es va distanciar d'ell.
Fou un autor molt prolífic vinculat en molts aspectes al naturalisme francès, encara que les seues obres no tenen l'escrupolosa documentació i rigor compositiu d'un Zola, per exemple. D'altra banda, l'explícita intenció politicosocial d'algunes de les novel·les de Blasco Ibáñez, unida a l'escàs bagatge intel·lectual de l'autor, el va mantindre allunyat dels representants de la Generació del 98.
No obstant això, la seua vigorosa imaginació i poder descriptiu van fer de Vicente Blasco Ibáñez l'últim gran autor del realisme huitcentista. La seua obra va tindre una gran projecció internacional, ampliada per les versions cinematogràfiques d'algunes de les seues novel·les, les més famoses de les quals tal vegada siguen les dues versions de "els quatre genets de l'Apocalipsi", una interpretada per Rodolfo Valentino, i la segona dirigida per Vincente Minnelli. Molt coneguda és també la seua novel·la "Sang i arena" (1908) , dedicada al món de la tauromàquia.
http://www.cervantesvirtual.com/portales/vicente_blasco_ibanez/autor_biografia/
CASTELLANO
Es una de las calles más antiguas de Canals que ha recibido diferentes nombres a lo largo del tiempo.
En 1891 la calle se denominaba de la Infanta, nombre que perdura hasta el 14 de noviembre de 1920, en que se le cambiará por el de Salvador Canals, personaje que hizo mucho por el pueblo cuando estaba como diputado en Madrid.
El 15 de junio de 1931, durante la segunda República, le cambian el nombre y le ponen José Valero, nombre que durará hasta 1939 cuando se termina la Guerra Civil. Inmediatamente le ponen el nombre del falangista José Antonio Primo de Rivera, personaje conocido por imponer en España una dictadura militar desde 1923 hasta 1930.
Este nombre perdurará hasta el 30 de mayo de 1980 en el que, ya en tiempos democráticos, ponen el nombre de Blasco Ibáñez.
Escritor y político nacido en Valencia en 1867 y muerto en Mentón (Francia) en 1928. Vicente Blasco Ibáñez estudió derecho en Valencia y pronto ingresó en las filas del Partido Republicano. Durante algún tiempo estuvo ligado al valencianismo propugnado por Teodoro Llorente, pero poco después se distanció de él.
Fue un autor muy prolífico vinculado en muchos aspectos al naturalismo francés, aunque sus obras no tienen la escrupulosa documentación y rigor compositivo de un Zola, por ejemplo. Por otra parte, la explícita intención política de algunas de las novelas de Blasco Ibáñez, unida al escaso bagaje intelectual del autor, lo mantuvo alejado de los representantes de la Generación del 98.
Sin embargo, su vigorosa imaginación y poder descriptivo hicieron de Vicente Blasco Ibáñez el último gran autor del realismo decimonónico. Su obra tuvo una gran proyección internacional, ampliada por las versiones cinematográficas de algunas de sus novelas, las más famosas de las que tal vez sean las dos versiones "los cuatro jinetes del Apocalipsis", una interpretada por Rodolfo Valentino, y la segunda dirigida por Vincente Minnelli. Muy conocida es también su novela "Sangre y arena" (1908), dedicada al mundo de la tauromaquia.
ENGLISH
One of the oldest street of Canals that has received different names over time.
In 1891 the street was called La Infanta, a name that lasted until November 14 of 1920, when it was exchanged for that of Salvador Canals, a character who did a lot for the town when he was a deputy in Madrid.
On June 15, 1931, he changed the name and put José Valero, name that will last until the end of the Civil War in 1939. Immediately put the name of the Falangist Jose Antonio Primo de Rivera, a character known for imposing a Spain military dictatorship from 1923 until 1930.
This name will last until May 30, 1980, when, in democratic times, they call it Blasco Ibañez.
Writer and politician born in Valencia in 1867 and died in Menton (France) in 1928. Vicente Blasco Ibáñez studied law in Valencia and soon joined the ranks of the Republican Party. For some time he was tied to the valencianism advocated by Teodor Llorente, but shortly after he distanced himself from him.
He was a very prolific author linked in many aspects to French naturalism, although his works do not have the scrupulous documentation and compositional rigor of a Zola, for example. On the other hand, the explicit politicosocial intention of some of Blasco Ibáñez's novels, together with the author's scarce intellectual baggage, kept him away from the representatives of the Generation of '98.
However, his vigorous imagination and descriptive power made Vicente Blasco Ibáñez the last great author of nineteenth-century realism. His work had a great international projection, expanded by the film versions of some of his novels, the most famous of which may be the two versions of the four horsemen of the Apocalypse, one performed by Rodolfo Valentino, and the second directed by Vincente Minnelli. Very well-known is also his novel Sangre y arena (1908), dedicated to the world of bullfighting.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Blasco_Ibáñez
FRANÇAIS
Une des rues les plus anciennes de Canals qui a reçu différents noms au fil du temps.
En 1891, la rue a été appelée l'Infante, un nom qui a duré jusqu'au 14 novembre 1920, année dans laquelle il sera changé en Salvador Canals, un personnage qui a fait beaucoup pour le peuple quand il était député à Madrid.
Le 15 juin 1931, lors de la deuxième République, ils ont changé le nom et mis José Valero, nom qui durera jusqu'en 1939 quand la guerre civile prendra fin. Immédiatement ils ont mis le nom du phalangiste Jose Antonio Primo de Rivera, une personne connue pour imposer une dictature militaire sur l'Espagne de 1923 à 1930.
Ce nom durera jusqu'au 30 mai 1980, date à laquelle, à l'époque démocratique, ils ont donné le nom de Blasco Ibáñez.
Écrivain et homme politique né à Valence en 1867 et mort à Chin (France) en 1928. Vicente Blasco Ibáñez a étudié le droit à Valence et a bientôt rejoint les rangs du Parti républicain. Pendant quelque temps, il fut lié au valencianisme préconisé par Teodor Llorente, mais peu de temps après, il s'éloigna de lui.
Il était un auteur très prolifique lié dans beaucoup d'aspects au naturalisme français, bien que ses travaux n'aient pas la documentation scrupuleuse et la rigueur de composition d'un Zola, par exemple. D'un autre côté, l'intention politico-sociale explicite de certains des romans de Blasco Ibáñez, ainsi que le peu de fond intellectuel de l'auteur, l'éloignèrent des représentants de la génération de 98.
Cependant, son imagination vigoureuse et son pouvoir descriptif ont fait de Vicente Blasco Ibáñez le dernier grand auteur du réalisme du dix-neuvième siècle. Son travail a eu une grande projection internationale, élargie par les versions cinématographiques de certains de ses romans, le plus célèbre des qui peut être les deux versions des quatre cavaliers de l'Apocalypse, l'une interprétée par Rodolfo Valentino, et l'autre réalisée par Vincente Minnelli. Très connu est aussi son roman Sangre y arena (1908), consacré au monde de la tauromachie.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Blasco_Ibáñez