ATZUCAC
DOCTOR FLEMING
Alexander Fleming va ser un científic britànic famós per descobrir l'enzim antimicrobiana anomenada lisozima. També va ser el primer a observar els efectes antibiòtics de la penicil·lina, obtinguda a partir del fong Penicillium notatum.
Alexander Fleming va nàixer a Escòcia. Va treballar com a metge microbiòleg en l'Hospital St. Mary de Londres fins al començament de la Primera Guerra Mundial. En aquest hospital va treballar en el Departament d'Inoculacions, dedicat a la millora i fabricació de vacunes o injeccions i sèrums. Almorth Edward Wright, secretari del Departament, va despertar l'interés de Fleming per nous tractaments per a les infeccions.
Durant la guerra va ser metge militar en els fronts de França i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades en els hospitals de campanya. Finalitzada la guerra, va tornar a l'Hospital St. Mary on va buscar intensament un nou antisèptic que evitara la dura agonia provocada per les ferides infectades
Fleming va treballar amb el fong durant un temps però l'obtenció i purificació de la penicil·lina a partir dels cultius de Penicillium notatum van resultar difícils i més apropiats per als químics. La comunitat científica va creure que la penicil·lina només seria útil per a tractar infeccions banals i per això no li va prestar atenció. Antibiòtics moderns són provats utilitzant mètodes semblants als de Fleming. No obstant això, l'antibiòtic va despertar l'interés dels investigadors nord-americans durant la Segona Guerra Mundial, els que intentaven emular a la medicina militar alemanya la qual disposava de les sulfamides. Els químics Ernst Borís Chain i Howard Walter Florey van desenrotllar a Anglaterra un mètode de purificació de la penicil·lina que va permetre la seua síntesi i distribució comercial per a la resta de la població, no obstant això, aquest país tenia la totalitat de les seues infraestructures industrials dedicades a les necessitats de la guerra. Per aquest motiu, ambdós investigadors van acudir als Estats Units a posar en marxa plantes de producció dedicades exclusivament a la penicil·lina.
Fleming no va patentar el seu descobriment creient que així seria més fàcil la difusió d'un antibiòtic necessari per al tractament de les nombroses infeccions que assotaven la població. Pels seus descobriments, Fleming va compartir el Premi Nobel de Medicina en 1945.
El seu descobriment de la penicil·lina va significar un canvi dràstic per a la medicina moderna iniciant la crida «Era dels antibiòtics», altres investigadors posteriors van aportar nous antibiòtics, com l'estrepyomicina utilitzada per al tractament de la tuberculosi, salvant milions de vides. L'aportació científica de Fleming és doble perquè a més de descobrir una molècula química (penicil·lina) també va trobar una molècula enzimàtica (lisozima) amb activitat antibiòtica. Els enzims, com la lisozima, i els pèptids antibiòtics són components naturals de la immunitat dels animals que podrien ser utilitzats amb fins terapèutics semblants a la penicil·lina. Per aquesta raó Fleming pot ser considerat com el primer a descobrir un enzim antimicrobiana.
https://www.biografiasyvidas.com/monografia/fleming/
CASTELLANO
Alexander Fleming fue un científico británico famoso por descubrir la enzima antimicrobiana llamada lisozima. También fue el primero en observar los efectos antibióticos de la penicilina, obtenida a partir del hongo Penicillium notatum.
Alexander Fleming nació en Escocia. Trabajó como médico microbiólogo en el Hospital St. Mary de Londres hasta el comienzo de la Primera Guerra Mundial. En este hospital trabajó en el Departamento de inoculación, dedicado a la mejora y fabricación de vacunas o inyecciones y sueros. Almorth Edward Wright, secretario del Departamento, despertó el interés de Fleming por nuevos tratamientos para las infecciones.
Durante la guerra fue médico militar en los frentes de Francia y quedó impresionado por la gran mortalidad causada por las heridas de metralla infectadas en los hospitales de campaña. Finalizada la guerra, volvió al Hospital St. Mary donde buscó intensamente un nuevo antiséptico que evitase la dura agonía provocada por las heridas infectadas
Fleming trabajó con el hongo durante un tiempo pero la obtención y purificación de la penicilina a partir de los cultivos de Penicillium notatum resultaron difíciles y más apropiados para los químicos. La comunidad científica creyó que la penicilina sólo sería útil para tratar infecciones banales y por eso no le prestó atención. Antibióticos modernos son probados utilizando métodos similares al de Fleming. Sin embargo, el antibiótico despertó el interés de los investigadores estadounidenses durante la Segunda Guerra Mundial, los que intentaban emular a la medicina militar alemana la que disponía de las sulfamidas. Los químicos Ernst Boris Chain y Howard Walter Florey desarrollaron en Inglaterra un método de purificación de la penicilina que permitió su síntesis y distribución comercial para el resto de la población, sin embargo, este país tenía la totalidad de las sus infraestructuras industriales dedicadas a las necesidades de la guerra. Por este motivo, ambos investigadores acudieron a Estados Unidos a poner en marcha plantas de producción dedicadas exclusivamente a la penicilina.
Fleming no patentó su descubrimiento creyendo que así sería más fácil la difusión de un antibiótico necesario para el tratamiento de las numerosas infecciones que azotaban a la población. Por sus descubrimientos, Fleming compartió el Premio Nobel de Medicina 1945.
Su descubrimiento de la penicilina significó un cambio drástico para la medicina moderna iniciando la llamada «Era de los antibióticos», otros investigadores posteriores aportaron nuevos antibióticos, como la estrepyomicina utilizada para el tratamiento de la tuberculosis, salvando millones de vidas. La aportación científico de Fleming es doble porque además de descubrir una molécula química (penicilina) también encontró una molécula enzimática (lisozima) con actividad antibiótica. Las enzimas, como la lisozima, y los péptidos antibióticos son componentes naturales de la inmunidad a los animales que podrían ser utilizados con fines terapéuticos similares a la penicilina. Por ello Fleming puede ser considerado como el primero en descubrir una enzima antimicrobiana.
ENGLISH
Alexander Fleming was a British scientist famous for discovering the antimicrobial enzyme called lysozyme. He was also the first to observe the antibiotic effects of penicillin, obtained from the fungus Penicillium notatum.
Alexander Fleming was born in Scotland. He worked as a medical microbiologist at St. Mary's Hospital in London until the start of the First World War. In this hospital he worked in the Department of inoculation, dedicated to the improvement and manufacture of vaccines or injections and serums. Almorth Edward Wright, secretary of the Department, aroused Fleming's interest in new treatments for infections.
During the war he was a military medic on the fronts in France and was struck by the high mortality caused by infected shrapnel wounds in field hospitals. After the war ended, he returned to St. Mary's Hospital where he searched intensively for a new antiseptic that would prevent the harsh agony caused by infected wounds.
Fleming worked with the fungus for a while, but obtaining and purifying penicillin from Penicillium notatum cultures proved difficult and more appropriate for chemists. The scientific community believed that penicillin would only be useful for treating trivial infections and therefore paid no attention to it. Modern antibiotics are tested using methods similar to Fleming's. However, the antibiotic aroused the interest of American researchers during World War II, who tried to emulate the German military medicine that had sulfonamides. The chemists Ernst Boris Chain and Howard Walter Florey developed a penicillin purification method in England that allowed its synthesis and commercial distribution to the rest of the population, however, this country had all of its industrial infrastructures dedicated to the needs from the war. For this reason, both researchers went to the United States to set up production plants dedicated exclusively to penicillin.
Fleming did not patent his discovery, believing that this would make it easier to spread an antibiotic necessary for the treatment of the numerous infections that plagued the population. For his discoveries, Fleming shared the 1945 Nobel Prize in Medicine.
His discovery of penicillin meant a drastic change for modern medicine, starting the so-called "Age of antibiotics", other subsequent researchers contributed new antibiotics, such as strepyomycin used for the treatment of tuberculosis, saving millions of lives. Fleming's scientific contribution is double because in addition to discovering a chemical molecule (penicillin) he also found an enzymatic molecule (lysozyme) with antibiotic activity. Enzymes, such as lysozyme, and antibiotic peptides are natural components of animal immunity that could be used therapeutically similar to penicillin. For this reason Fleming can be considered the first to discover an antimicrobial enzyme.
FRANÇAIS
Alexander Fleming était un scientifique britannique célèbre pour avoir découvert l'enzyme antimicrobienne appelée lysozyme. Il fut également le premier à observer les effets antibiotiques de la pénicilline, obtenue à partir du champignon Penicillium notatum.
Alexander Fleming est né en Écosse. Il a travaillé comme microbiologiste médical au St. Mary's Hospital de Londres jusqu'au début de la Première Guerre mondiale. Dans cet hôpital, il a travaillé dans le département d'inoculation, dédié à l'amélioration et à la fabrication de vaccins ou d'injections et de sérums. Almorth Edward Wright, secrétaire du Département, a éveillé l'intérêt de Fleming pour les nouveaux traitements contre les infections.
Pendant la guerre, il était médecin militaire sur les fronts en France et a été impressionné par la mortalité élevée causée par les blessures par éclats d'obus infectés dans les hôpitaux de campagne. Après la guerre, il est retourné à l'hôpital St. Mary's où il a recherché intensément un nouvel antiseptique qui empêcherait la dure agonie causée par les plaies infectées.
Fleming a travaillé avec le champignon pendant un certain temps, mais l'obtention et la purification de la pénicilline à partir de cultures de Penicillium notatum se sont avérées difficiles et plus appropriées pour les chimistes. La communauté scientifique croyait que la pénicilline ne serait utile que pour traiter des infections bénignes et n'y prêtait donc aucune attention. Les antibiotiques modernes sont testés en utilisant des méthodes similaires à celles de Fleming. Cependant, l'antibiotique a suscité l'intérêt des chercheurs américains pendant la Seconde Guerre mondiale, qui ont tenté d'imiter la médecine militaire allemande contenant des sulfamides. Les chimistes Ernst Boris Chain et Howard Walter Florey ont développé en Angleterre une méthode de purification de la pénicilline qui a permis sa synthèse et sa distribution commerciale au reste de la population, cependant, ce pays avait toutes ses infrastructures industrielles dédiées aux besoins de la guerre. Pour cette raison, les deux chercheurs se sont rendus aux États-Unis pour mettre en place des usines de production dédiées exclusivement à la pénicilline.
Fleming n'a pas breveté sa découverte, estimant que cela faciliterait la diffusion d'un antibiotique nécessaire au traitement des nombreuses infections qui sévissaient dans la population. Pour ses découvertes, Fleming a partagé le prix Nobel de médecine de 1945.
Sa découverte de la pénicilline signifiait un changement radical pour la médecine moderne, commençant la soi-disant «ère des antibiotiques», d'autres chercheurs ultérieurs ont apporté de nouveaux antibiotiques, tels que la strépyomycine utilisée pour le traitement de la tuberculose, sauvant des millions de vies. L'apport scientifique de Fleming est double puisqu'en plus de découvrir une molécule chimique (la pénicilline) il a également trouvé une molécule enzymatique (le lysozyme) à activité antibiotique. Les enzymes, telles que le lysozyme, et les peptides antibiotiques sont des composants naturels de l'immunité animale qui pourraient être utilisés en thérapeutique comme la pénicilline. Pour cette raison, Fleming peut être considéré comme le premier à avoir découvert une enzyme antimicrobienne.