ATZUCAC
BOTÀNIC CAVANILLES
VALENCIÀ
Carrer que rep el nom el 27 de juny de 1975 dedicat al botànic Cavanilles.
Antoni Josep Cavanilles és una de les grans figures científiques valencianes de tots els temps.
Va nàixer a València el 16 de gener de 1745 i estudià a la seua Universitat, on va obtenir els títols de mestre de filosofia (1762) i de doctor en teologia (1766). Aquesta universitat imprimiria caràcter al pensament de Cavanilles, especialment pel seu contacte amb Vicent Blasco, el qual, des del seu càrrec de rector, realitzà importants canvis en la Universitat.
Com a preceptor i capellà en la casa de l'Infantado tingué l'oportunitat de viatjar a París, on va establir relació amb el món de la Il.lustració. Allí mateix se li despertà i cultivà la que seria una autèntica passió per la botànica.
Recolzat per Thouin, jardiner major del Jardin du Roi, inicià les seues recerques i realitzà nombroses publicacions.
Carregat de llibres i una profitosa experiència tornà a Madrid l'any 1789, on s’integrà ràpidament en la vida cortesana a més de continuar el seu treball com a investigador. D'aquests anys és la realització de la que seria l'obra més coneguda de Cavanilles entre el gran públic: "Historia Natural, Agricultura,Población y Frutos del Reino de Valencia".
L'any 1801 es posà al capdavant de la botànica en ocupar el càrrec de professor únic del Real Jardín Botánico de Madrid, i se'n fa càrrec de la direcció.
Amb ell el Real Jardín viu una etapa d'esplendor tant en l'aspecte internacional com en les dotacions i activitats del jardí, i es prodiguen els reconeixements a la seua figura per part d'associacions i entitats tant estrangeres com estatals.
Precisament quan Cavanilles començava a gaudir de la glòria li sobrevingué la mort una nit de 1804, fet que va truncar la brillant carrera d'un dels més il.lustres botànics valencians.
http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=cavanilles-antonio-jose
CASTELLANO
Calle que recibe el nombre el 27 de junio de 1975 dedicado al botánico Cavanilles.
Antonio José Cavanilles es una de las grandes figuras científicas valencianas de todos los tiempos.
Nació en Valencia el 16 de enero de 1745 y estudió en su Universidad, donde obtuvo los títulos de maestro de filosofía (1762) y de doctor en teología (1766). Esta universidad imprimiría carácter al pensamiento de Cavanilles, especialmente por su contacto con Vicente Blasco, quien, desde su cargo de rector, realizó importantes cambios en la Universidad.
Como preceptor y cura en la casa del Infantado tuvo la oportunidad de viajar a París, donde estableció relación con el mundo de la Ilustración. Allí mismo se le despertó y cultivó la que sería una auténtica pasión por la botánica.
Apoyado por Thouin, jardinero mayor del Jardin du Roi, inició sus investigaciones y realizó numerosas publicaciones.
Cargado de libros y una provechosa experiencia volvió a Madrid en 1789, donde se integró rápidamente en la vida cortesana además de continuar su trabajo como investigador. De estos años es la realización de la que sería la obra más conocida de Cavanilles entre el gran público: "Historia Natural, Agricultura, Población y Frutos del Reino de Valencia".
El 1801 se puso al frente de la botánica al ocupar el cargo de profesor único del Real Jardín Botánico de Madrid, y se hace cargo de la dirección.
Con él el Real Jardín vive una etapa de esplendor tanto en el aspecto internacional como en las dotaciones y actividades del jardín, y se prodigan los reconocimientos a su figura por parte de asociaciones y entidades tanto extranjeras como estatales.
Precisamente cuando Cavanilles empezaba a disfrutar de la gloria le sobrevino la muerte una noche de 1804, truncando la brillante carrera de uno de los más ilustres botánicos valencianos.
ENGLISH
Street that receives the name on June 27, 1975 dedicated to the botanist Cavanilles.
Antonio José Cavanilles is one of the great Valencian scientific figures of all time.
He was born in Valencia on January 16, 1745 and studied at his University, where he obtained the titles of Master of Philosophy (1762) and Doctor of Theology (1766). This university would give character to Cavanilles' thought, especially due to his contact with Vicente Blasco, who, from his position as rector, made important changes at the University.
As a tutor and priest in the house of the Infantado, he had the opportunity to travel to Paris, where he established a relationship with the world of the Enlightenment. There he himself woke up and cultivated what would be a true passion for botany.
Supported by Thouin, head gardener of the Jardin du Roi, he initiated his research and produced numerous publications.
Loaded with books and a profitable experience, he returned to Madrid in 1789, where he quickly integrated into court life as well as continuing his work as a researcher. From these years is the realization of what would be the best known work of Cavanilles among the general public: "Natural History, Agriculture, Population and Fruits of the Kingdom of Valencia".
In 1801 he took charge of botany by occupying the position of sole professor at the Royal Botanical Garden of Madrid, and took charge of its management.
With him the Real Jardín lives a period of splendor both internationally and in the endowments and activities of the garden, and recognitions are lavished on his figure by both foreign and state associations and entities.
Precisely when Cavanilles was beginning to enjoy glory, his death occurred one night in 1804, truncating the brilliant career of one of the most illustrious Valencian botanists.
FRANÇAIS
castillan
Rue qui reçoit le nom le 27 juin 1975 dédiée au botaniste Cavanilles.
Antonio José Cavanilles est l'une des grandes figures scientifiques valenciennes de tous les temps.
Il est né à Valence le 16 janvier 1745 et a étudié à son université, où il a obtenu les titres de maître de philosophie (1762) et de docteur en théologie (1766). Cette université imprimera du caractère à la pensée de Cavanilles, notamment en raison de son contact avec Vicente Blasco, qui, de son poste de recteur, a apporté d'importants changements à l'Université.
En tant que précepteur et prêtre dans la maison de l'Infantado, il a l'occasion de voyager à Paris, où il établit une relation avec le monde des Lumières. C'est là qu'il s'éveille et cultive ce qui sera une véritable passion pour la botanique.
Soutenu par Thouin, jardinier en chef du Jardin du Roi, il débute ses recherches et produit de nombreuses publications.
Chargé de livres et d'une expérience fructueuse, il revient à Madrid en 1789, où il s'intègre rapidement à la vie de cour tout en poursuivant son travail de chercheur. De ces années est la réalisation de ce qui sera l'ouvrage le plus connu de Cavanilles auprès du grand public : « Histoire Naturelle, Agriculture, Population et Fruits du Royaume de Valence ».
En 1801, il prend en charge la botanique en occupant le poste de professeur unique au Jardin botanique royal de Madrid, et prend en charge sa gestion.
Avec lui, le Real Jardín vit une période de splendeur tant au niveau international que dans les dotations et les activités du jardin, et la reconnaissance de sa figure est prodiguée par les associations et entités étrangères et étatiques.
Précisément au moment où Cavanilles commençait à connaître la gloire, sa mort survint une nuit de 1804, tronquant la brillante carrière d'un des botanistes valenciens les plus illustres.