ATZUCAC
SANT VICENT
VALENCIÀ
El 1891 el carrer ja es deia Sant Vicent Ferrer i sols va canviar de nom durant la segona República , quan li posen Mariana Pineda, el 15 de juny del 1931. El nom republicà va durar fins que amb el franquisme li tornen a posar el de Sant Vicent Ferrer, dedicat a aquest sant que va estar dues vegades a l’església de la Torreta, la primera el 1378 i la segona el 1381, i va predir que Alonso de Borja seria Papa i que el canonitzaria.
Mestre en teologia, orador extraordinari, predicador incansable i amb una extensa reputació de taumaturg, Vicent Ferrer va ser una figura molt influent en l'Europa del seu segle.
Vicent Ferrer naix a València el 23 de gener de 1350, fill d'un notari gironí, als désset anys ingressa a l'orde dominicà. Més endavant estudia lògica, filosofia i teologia a Barcelona, Lleida i Tolosa, i és ordenat sacerdot l'any 1378. Durant cinc anys és el lector i el mestre de la càtedra de teologia de la Catedral de València. L'any 1380 escriu el tractat De moderno ecclesiae schismate, dedicat al rei Pere el Cerimoniós, on defensa agosaradament el papa d'Avinyó Climent VII en la disputa del Cisma d'Occident. El 1389, gaudint ja d'un gran prestigi, és nomenat mestre en teologia i predicador general de l'orde dels dominics. Quan Benet XIII és nomenat papa de la cort d'Avinyó, nomena Vicent Ferrer capellà domèstic seu i penitenciari apostòlic. El 1399, després d'una greu malaltia, experimenta una transformació espiritual i abandona la cort papal per lliurar-se a la predicació. Tot i així, es manté atent als esdeveniments polítics i hi intervé decisivament.durant la declaració del Compromís de Casp. Amb el seu prestigi contribueix a imposar el candidat Ferran d'Antequera en detriment de Jaume d'Urgell, i més endavant intervé en les maniobres polítiques per a resoldre el Cisma d'Occident.
Inicia la seua tasca de missioner a València, on aconsegueix les primeres conversions multitudinàries, i viatja durant la resta de la seua vida arreu dels Països Catalans, el regne de Castella, Galícia, el País Basc, el Llenguadoc, la Bretanya, Flandes, Suïssa, Llombardia i el Piemont. Durant el seu peregrinatge anava acompanyat d'una multitud de penitents de tota classe i condició, centenars i a vegades milers, alguns dels quals s'havien desprès de lligams materials per tal de seguir-lo, i que en arribar a les localitats organitzaven multitudinàries processons on pregaven i es flagel·laven. Entre aquesta multitud hi havia els reportadors, escrives que transcrivien, en català i en llatí, quasi taquigràficament els seus sermons, una bona part dels quals s'han conservat fins l'actualitat. Precisament és conegut que Vicent Ferrer predicava sempre en català, i era comprès allà on anava perquè acompanyava els seus sermons d'una gesticulació convincent, de tota mena d'elements paralingüístics i d'estratègies per a facilitar la comprensió.
https://www.escriptors.cat/autors/ferrerv/pagina.php?id_sec=3883
CASTELLANO
En 1891 la calle ya se llamaba San Vicente herrero y sólo cambió de nombre durante la segunda República, cuando le ponen Mariana Pineda, el 15 de junio de 1931. El nombre republicano duró hasta que con el franquismo le vuelven a poner el de San Vicente Ferrer,dedicado a este santo que estuvo dos veces en la iglesia de la Torreta, la primera en 1378 y la segunda en 1381, y predijo que Alonso de Borja sería Papa y que el canonizado.
Maestro en teología, orador extraordinario, predicador incansable y con una extensa reputación de taumaturgo, Vicente Ferrer fue una figura muy influyente en la Europa de su siglo.
Vicente Ferrer nace en Valencia el 23 de enero de 1350, hijo de un notario gerundense, a los diecisiete años ingresa en la orden dominica. Más adelante estudia lógica, filosofía y teología en Barcelona, Lleida y Tolosa, y es ordenado sacerdote en 1378. Durante cinco años es el lector y el maestro de la cátedra de teología de la Catedral de Valencia. El 1380 escribe el tratado De moderno ecclesiae schismate, dedicado al rey Pedro el Ceremonioso, donde defiende denodadamente el papa de Aviñón Clemente VII en la disputa del Cisma de Occidente. En 1389, disfrutando ya de un gran prestigio, es nombrado maestro en teología y predicador general de la orden de los dominicos. Cuando Benedicto XIII es nombrado papa de la corte de Aviñón, nombra Vicente Ferrer cura doméstico suyo y penitenciario apostólico. En 1399, después de una grave enfermedad, experimenta una transformación espiritual y abandona la corte papal para entregarse a la predicación. Aún así, se mantiene atento a los acontecimientos políticos y interviene decisivament.durant la declaración del Compromiso de Caspe. Con su prestigio contribuye a imponer el candidato Fernando de Antequera en detrimento de Jaume de Urgell, y más adelante interviene en las maniobras políticas para resolver el Cisma de Occidente.
Inicia su labor de misionero en Valencia, donde consigue las primeras conversiones multitudinarias, y viaja durante el resto de su vida en los Países Catalanes, el reino de Castilla, Galicia, País Vasco, el Languedoc, Bretaña, Flandes, Suiza , Lombardía y el Piamonte. Durante su peregrinaje iba acompañado de una multitud de penitentes de toda clase y condición, cientos ya veces miles, algunos de los cuales se habían desprendido de ataduras materiales para seguirlo, y que al llegar a las localidades organizaban multitudinarias procesiones donde oraban y se flagelaban. Entre esta multitud estaban los reportadores, escribes que transcribían, en catalán y en latín, casi taquigràficament sus sermones, una buena parte de los cuales se han conservado hasta la actualidad. Precisamente es conocido que Vicente Ferrer predicaba siempre en catalán, y era comprendido allí donde iba porque acompañaba sus sermones de una gesticulación convincente, de todo tipo de elementos paralingüísticos y de estrategias para facilitar la comprensión.
ENGLISH
In 1891 the street was already called San Vicente Ferrer and, only changed its name during the
Second Republic, when they put Mariana Pineda on June 15, 1931. The Republican name finished when Franco regime returned to put the one of San Vicente Ferrer.
The street is dedicated to San Vicente Ferrer who was twice in the church of La Torreta, the first in 1378 and the second in 1381, and predicted that Alonso de Borja would be a Pope and that he would canonize.
Master in theology, extraordinary speaker, untiring preacher and with an extensive reputation for taumaturg, Vicent Ferrer was a very influential figure in the Europe of his century. Vicent Ferrer was born in Valencia on January 23, 1350, son of a notary from Girona, at the age of eighteen years he joined the Dominican order. He later studied logic, philosophy and theology in Barcelona, Lleida and Tolosa, and he was ordained a priest in 1378. For five years he is the reader and teacher of the theology chair of the Cathedral of Valencia. In 1380, he wrote the treatise De modern ecclesiae schismate, dedicated to King Pedro the Ceremonious, who boldly defends the Pope of Avignon Clement VII in the dispute of the West Schism. In 1389, already enjoying great prestige, he was appointed master of theology and general preacher of the order of the Dominicans. When Benedict XIII is appointed Pope of the court of Avinyó, he appoints Vicent Ferrer his home priest and apostolic penitentiary. In 1399, after a serious illness, he underwent a spiritual transformation and abandoned the papal court to surrender to preaching. Even so, he keeps watch over political events and intervenes decisively. During the declaration of the Casp Commitment. With his prestige he contributes to imposing the candidate Ferran d'Antequera to the detriment of Jaume d'Urgell, and later intervenes in the maneuvering policies to solve the Schism of the West.
He began his mission as a missionary in Valencia, where he achieved the first mass conversions, and traveled throughout the rest of his life throughout the Catalan Countries, the Kingdom of Castile, Galicia, the Basque Country, Languedoc, Brittany, Flanders, Switzerland , Lombardy and Piedmont. During his pilgrimage he was accompanied by a multitude of penitents of all kinds and conditions, hundreds and sometimes thousands, some of which had been removed from material ties in order to follow him, and that when arriving at the localities they organized multitudinous processions where they prayed and flagellated. Among this crowd were the reporters, writers who transcribed, in Catalan and in Latin, almost tacitely their sermons, a good part of which have been conserved until today. It is well known that Vicent Ferrer always preached in Catalan, and was understood wherever he was going because he accompanied his sermons of convincing gesticulation, of all kinds of paralinguristic elements and strategies to facilitate comprehension.
FRANÇAIS
En 1891, la rue s'appelait déjà San Vicente Ferrer et ne changea de nom qu'au cours de la deuxième République, lorsque Mariana Pineda la mit le 15 juin 1931. Le nom républicain dura jusqu'à ce que le régime de Franco le remette de Sant Vicent Ferrer.
La rue est dédiée à San Vicente Ferrer qui a été deux fois dans l'église de La Torreta, la première en 1378 et la seconde en 1381, et a prédit que Alonso de Borja serait pape et qu'il serait canoniser.
Maître en théologie, conférencier extraordinaire, prédicateur infatigable et avec une grande réputation pour taumaturg, Vicent Ferrer était une figure très influente dans l'Europe de son siècle.
Vicent Ferrer est né à Valence le 23 janvier 1350, fils d'un notaire de Gérone, à l'âge de dix-huit ans, il entra dans l'ordre dominicain. Il étudia plus tard la logique, la philosophie et la théologie à Barcelone, Lleida et Tolosa, et fut ordonné prêtre en 1378. Pendant cinq ans, il est lecteur et professeur de la chaire de théologie de la cathédrale de Valence. En 1380, il écrit le traité De modern ecclesiae schismate, dédié au roi Pere el Cerimoniós, où il défend hardiment le pape d'Avignon Clément VII dans le conflit du schisme occidental. En 1389, jouissant déjà d'un grand prestige, il fut nommé maître de théologie et prédicateur général de l'ordre des Dominicains. Lorsque Benoît XIII est nommé pape de la cour d'Avinyó, il nomme Vicent Ferrer son prêtre et son pénitencier apostolique. En 1399, après une maladie grave, il subit une transformation spirituelle et abandonna la cour papale pour se livrer à la prédication. Malgré cela, il garde son attention sur les événements politiques et intervient de manière décisive lors de la déclaration de l'engagement de la Casp. Avec son prestige, il contribue à imposer le candidat Ferran d'Antequera au détriment de Jaume d'Urgell, et intervient plus tard dans la politique de manœuvre pour résoudre le schisme de l'Occident.
Il a commencé sa mission en tant que missionnaire à Valence, où il a réalisé les premières conversions de masse, et a voyagé le reste de sa vie à travers les Pays Catalans, le Royaume de Castille, Galice, Pays Basque, Languedoc, Bretagne, Flandres, Suisse , Lombardie et Piémont. Pendant son pèlerinage, il était accompagné d'une multitude de pénitents de toutes sortes et de toutes conditions, des centaines et parfois des milliers, dont certains avaient été retirés des liens matériels pour le suivre, et qui, en arrivant aux localités, organisaient de nombreuses processions où ils ont prié et flagellé. Parmi cette foule se trouvaient les reporters, écrivains qui transcrivent, en catalan et en latin, presque tacitement leurs sermons, dont une bonne partie a été conservée jusqu'à nos jours. Il est bien connu que Vicent Ferrer prêchait toujours en catalan et était compris partout où il allait parce qu'il accompagnait ses sermons d'une gesticulation convaincante, de toutes sortes d'éléments paralinguristes et de stratégies pour faciliter la compréhension.